calçotets m pl

Definició

Peça de vestir masculina de formes diverses, feta de tela, de cotó, etc., que es duu sota els pantalons.

Se li veia la part de dalt dels calçotets per sota dels pantalons.

Aquests calçotets vénen a menys de la goma.

Etimologia

De calçot, ‘pantaló curt’, de calça, ‘mitja; pantalons; peça de roba interior femenina’, del llatí vulgar calcea, derivat del clàssic calceus, ‘sabata, peça de vestir que cobria peu i cama i, més tard, fins a la cintura’; la part alta, en separar-se, conservà el nom. Altres mots de la mateixa família són calçasses, calcer ‘calçat’ i descalç.

Usos

  • [4 d’octubre de 1918]  Al cafè, Gori parla amb la seva habitual vehemència. Diu, roig, apoplèctic:
       —Si res més no, aquesta guerra haurà portat una gran modificació: haurà implantat els calçotets curts. Després de tants de segles de portar calçotets llargs, la humanitat, avui, respira. Els portàvem de punt a l’hivern i de tela a l’estiu, lligats al turmell amb unes vetes. Portàvem calçotets de guerrer… Ara la cosa s’ha escurçat i l’aire circularà per espais que es consideraven clausurats tradicionalment. Això representarà, en la manera de vestir, una revolució immensa, una revolució indescriptible…
       A la taula del costat hi ha un pagès que pren cafè. S’acosta a la meva orella…
       —Aquest senyor parla de revolució —diu—. Que potser hi ha alguna novetat?
       —No senyor, no! És el senyor Gori, que parla dels calçotets curts…
       —Ah! Ja m’ho semblava que no havia passat res…

    Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966)
  • —Vostè, jove, em digué, ja s’haurà fixat que en aquest país la majoria dels habitants no duen a sobre res més que els calçotets i el canotier; en rigor el canotier és l’única cosa que durien si no fos per una llei del Generalísimo Doctor Don Rafael Leónidas Trujillo Molina en virtut de la qual envien a la manigua «a comer fruta silvestre» qualsevol ciutadà que es passegi sense els calçotets.

    Joan Sales, carta a Mercè Figueres del 15 d’agost de 1941, dins , Cartes a Màrius Torres (Barcelona: Club Editor, 2007)

Tema de la setmana

El tema d’aquesta setmana l’heu de descobrir vosaltres. També heu d’endevinar quin dels cinc mots que enviem de dilluns a divendres no encaixa amb els altres quatre i per què. El primer subscriptor que enviï les respostes correctes a mots@rodamots.com guanya un exemplar del llibre L’altra, de Marta Rojals, gentilesa de La Magrana. Sortejarem un segon exemplar entre totes les altres respostes correctes rebudes abans de dissabte 5 a les 12 del migdia i hi haurà un tercer premi a la resposta més curiosa o original. Vegeu les bases completes de participació al primer enllaç. 

Enllaços

L’escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

triaduresenlairar