cabra f

Definició

Mamífer artiodàctil remugant domèstic, de grandària semblant a l’ovella però més lleuger i esvelt que aquesta, de pèl curt i aspre, de banyes arquejades endarrere i de cua molt curta (Capra hircus).

Un ramat de cabres.

A l’Empordà, quan les cabres o els cabridets salten i juguen uns amb els altres, diu que senten la tramuntana.

el negoci d’en Robert amb les cabres · les cabres, pels seus pecats, porten els genolls pelats

Etimologia

Del llatí capra, mateix significat. Altres mots de la mateixa família són encabritar-se, cabriola, cabrit i cabrejar.

Usos

  • Alguns s’emportaven un gall o una gallina, uns quants conillets i fins i tot havia vist una cabra. I pensava en el burret, que segur que hi hauria cabut també, i vaig dir-ho a la mama, però va dir que no, així que ho vaig deixar córrer. Quan la mama em va dir que estava prohibit transportar rucs en el tren, segur que, enredaire com era, només volia ensarronar-me. Si els uzbeks transportaven cabres, aleshores per què no un ase? Pensant en el meu burret, se’m van escapar les llàgrimes.

    Monika Zgustova, La nit de Vàlia (Barcelona: Proa, 2013)
  • Allà mateix, al sot que feia el riu ara mig sec, allà Mimoun va tenir la visió terrorífica que el marcaria per tota la vida. La lluna il·luminava la poca aigua que circulava, lenta, i es devia percebre una boira tènue, d’aquella que només es deixa caure arran de terra. Enmig de la serenor i la quietud de la nit va aparèixer, al damunt de la paret més alta del marge, una cabra ben dreta que esguardava Mimoun. El mirava fixament i li va dir: has vist el meu fill? Fa estona que el busco i deu ser per aquí, he sentit que em cridava. I Mimoun devia espantar-se, fugint esperitat, o bé es va quedar palplantat, tot quiet, mirant-se l’aparició.
       Diuen que després va tornar a casa, va acotxar-se dins de les flassades a la part més fosca de la cambra, tremolant, i no en va sortir fins passats tres dies i tres nits. No en va voler parlar, del que havia passat.

    Najat El Hachmi, L’últim patriarca (Barcelona: Planeta, 2008)

Tema de la setmana

De tant en tant, en lloc de dir-vos quin és el tema de la setmana, us proposem que el descobriu vosaltres. Doncs ja hi som: qui s’hi anima? Fixeu-vos-hi bé, perquè un dels cinc mots que enviarem aquests dies no encaixa amb els altres quatre. Cal resoldre tres coses, doncs: trobar el tema, veure quin és aquest mot intrús i dir-nos per què no encaixa. Tres dels encertants tindran premi: el primer que resolgui l’enigmot i dos més que sortejarem entre la resta de respostes correctes rebudes abans de dissabte 4 a les 14h. Envieu les respostes a mots@rodamots.cat. Els guanyadors s’enduran un llibre ben parauler, gentilesa de La Magrana: La venedora de paraules, de Séchu Sende. Consulteu les bases completes per participar-hi al primer enllaç.

Enllaços

Temes i etiquetes

3 comentaris a “cabra”

  1. M. Àngels — Vilanova i la Geltrú

    No sé quin és el tema ocult de la setmana, però ja és ben curiós que els dos passatges d’avui siguin de dues escriptores nascudes a l’estranger que han adoptat el català com a llengua literària.

    Respon

Deixa un comentari a Joan BOSCH

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

espellifat -adaoncle