barnilla f

Definició

Cadascuna de les làmines, les tires o les tiges, llargues, fortes i flexibles, de fusta, de metall, etc., que formen l’armadura que sosté un paraigua, una ombrel·la, una cotilla, un ventall, etc.

Se m’han trencat dues barnilles del paraigua i ara no el puc plegar bé.

Etimologia

Dissimilació de balenilla en barenilla, amb reducció posterior habitual de la vocal pretònica. «És ben sabut que les barnilles de cotilla i més tard les de ventall, paraigua, etc. es feren sempre de les barbes de la balena, d’on ve que encara avui es diguin ballenas en castellà; és un prejudici absolutament infundat de creure que és “poc català” el sufix -illa, provinent de –icula (cast. -ija) en tants mots com forquilla, llentilla, falzilla, faldilla, cordill, cotilla, etc.» (Joan Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. I, entrada balena, pàg. 598).

Usos

  • Els altres de la secció de gàbies, tot era mirar els dos nois que manaven, esperant amb ànsia la solució dels barrots.
       Tots, menys un.
       N’hi havia un de primet, molt bru, que restava embadalit, mirant el cel, amb la boca oberta. El Fleming se n’adonà:
       —A veure si t’hi caurà un pardal, a la boca! —li cridà—. En què estàs pensant, en els angelets?
       —Eh? —digué el noiet bru, com si caigués d’un núvol.
       —Que estem reunits! No badis —el renyà el Fleming.
       —És que estava pensant… —explicà el nen—. Jo, una vegada, a pagès, vaig veure una gàbia molt estranya…
      —I què tenia d’estrany? —preguntà en Cigró.
      —Doncs, que els barrots eren de barnilles de paraigua…

    Sebastià Sorribas, El zoo d’en Pitus (Barcelona: La Galera, 1966)
  • Es dirigia, llavors, a la secció de gàbies, on tothom estava ocupat desfent barnilles d’uns quants paraigües que havien pogut arreplegar.
       En Juli es plantava davant els que treballaven, obria la cartera, en treia un bloc i preguntava al Fleming:
       —Senyor Fleming, em faria el favor d’informar-me del nombre de barnilles que heu desmuntat?
       El Fleming se’l mirava fixament, i responia:
      —A tu et desmuntaré, d’un cop de paraigua! Per què no seus i reposes una estona? Deus estar molt cansat!…
      El senyor secretari, gairebé plorant, anà a queixar-se al senyor president.
       —Tanet, jo plego! —li digué, somicant—. A mi, ningú no em fa cas! Tots m’engeguen a dida!

    Sebastià Sorribas, El zoo d’en Pitus

Tema de la setmana

50 anys d’El zoo d’en Pitus

Enllaços

6 comentaris a “barnilla”

  1. Pep — Fornells de la Selva

    *barnilla (o branilla per metàtesi) ve del cast. balenilla, o del cast. varilla, amb la n intercalada per analogia de balena.

    En català tenim Costella, o Balena (Cada una de les peces flexibles, extretes de les barbes palatals del dit cetaci, que serveixen per a guarnir cotilles i per altres usos; cast. ballena)

    saltador (barreta col·locada horitzontalment dins una gàbia perquè els ocells puguin posar-s’hi i saltar. cast. varilla)

    Respon

Deixa un comentari a Xavier Jiménez

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

hienaencauar-se