Definició
1 Doblegar l’extrem inferior (d’un vestit, d’una màniga, d’una cortina, etc.).
2 Replegar o fer replegar una cosa damunt ella mateixa.
Etimologia
D’arrebossar, i aquest possiblement d’una evolució de revessar, del llatí vulgar reversare (o rebursare), ‘vessar, capgirar’.
Usos
En canvi hi havia gestos que eren perfectes per a la seva manera de ser. Per exemple, quan prenia cafè als bars —als bars dels congressos d’esthéticiennes, sinó no hi posava els peus, li semblava que feia mal efecte—; als bars, doncs, s’asseia al tamboret amb les cametes molt juntes, perquè la faldilla no se li arregussés, i es penjava la bossa d’un genoll. Això sí que feia per ella.
Feli, esthéticienne (Barcelona: Destino, 2002), pàg. 98
Venia cercant un altre mot, i em trobe un homònim. O no.
Cerqueu al DNV arreüssar i arregussar. La definició 2, és la vostra, la definició 1, és la valenciana sobretot estesa al valencià meridional interior. Però, és sols “valenciana”? DCVB s.v. arregussar 4, la fa mallorquina: replegar gent o coses cap a un lloc. També hi ha un arreüssar val. que sols sé interpretar com un “alçar” el llit, desparar-lo, i que no he sentit mai, encara que podria ser una mala interpretació del text d’on l’extrauen, on l’autor podria haver usat arreüssar en comptes d’endreçar.
Quant a l’etimologia.. A mi em pareix un híbrid entre “ARREplegar+aÜSS(ç)AR”, ja que uneix els actes d’arreplegar coses escampades i de desar-les o alçar-les (aüssar/aüçar) al seu lloc. Eixa unió de dos actes tan importants em pareix d’una precisió extraordinària.
Al meu poble no es fa servir, però la primer volta que la vaig sentir fou, quan vivíem a Biar, un dia el sollet de casa, en tornar de l’escoleta es posà a cantar la cançoneta que l’hi havien ensenyat: “A arreüssar, a arreüssar, els joguets de ju(g)ar”. Amb els xiquets a casa, ja podríem fer córrer el verb “arreüssar”.
En valencià, l’he sentida tant arreüssar com arregussar, segons pobles i persones.
A Elna diem més aviat RETROSSAR.