alfòndec m

Definició

1  Originàriament, hostal.
2  A l’edat mitjana, conjunt d’edificis on els mercaders estrangers podien allotjar-se i efectuar tota mena d’afers comercials.

Etimologia

De l’àrab hispànic al-fúndaq, ‘fonda’, i aquest, del grec pandokheîon, ‘fonda, hostatgeria’ (pròpiament, ‘lloc on reben a tothom’, de pâs, ‘tot’, i dékhomai, ‘jo rebo’). El mot fonda té el mateix origen, si bé és possible que ens hagi arribat a través del francès antic fonde.

Usos

  • En tot cas, l’ocupació catalanosiciliana de les illes de Gerba i els Quèrquens no va durar gaire: poc anys després que Muntaner les tornés al rei de Sicília, els tunisencs les van recuperar. De fet, el català es va sentir als alfòndecs (una barreja de fondes i llotges) i als consolats reials que hi havia escampats pel nord d’Àfrica molts més anys que no pas a Gerba i els Quèrquens. A part del comerç, les relacions militars també van fer que alguns catalans es traslladessin al nord d’Àfrica. En diferents estats del nord d’Àfrica de l’època trobem mercenaris cristians, entre els quals n’hi havia força de catalans.

    Albert Branchadell, L’aventura del català. De les «Homilies d’Organyà» al nou Estatut (Barcelona: L’esfera dels llibres, 2006), pàg. 53

Tema de la setmana

L’aventura del català

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

el més calent ser a l’aigüeracuer -a