abillar v

Definició

1  Preparar, aprestar.

Abillar un banquet.

2  Guarnir d’ornaments, especialment adornar (algú) amb vestits luxosos i altres ornaments.

Van abillar la núvia com una reina. Abillaren la cambra tan bé com pogueren.

Etimologia

Del francès antic abillier, avui habiller, ‘vestir’, probablement d’origen cèltic.

Usos

  • L’ambaixador ixqué molt ben abillat ab roba de brocat sobre brocat, forrada de marts gibilins, e gipó de brocat, e ab una grossa cadena d’or al coll, acompanyat de molt bona gent que portava, tots molt ben abillats.

    Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, cap. 388

Un comentari a “abillar”

  1. Joan BOSCH — Elna (Rosselló)

    Paraula sentida a Elna un fum de vegades. Pensavi que era un francesisme primari que calia rebutjar amb força. Ara, tan habituat a la grafia francesa “habiller” no me podiï imaginar que en català s’escrivís sense hac. Gràcia a RodaMots, un cop més.

    Respon

Deixa un comentari a Joan BOSCH

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

arribar i moldrearmilla