El poeta alcoià Joan Valls i Jordà utilitza aquest mot en la seua poesia festiva. En el poemeta «Llàgrimes de melodrama» que trobem en Cent serafins (Alcoi, 1975) podem llegir:

   El melodrama deté
   el respir cada minut
   i el cor, del tot commogut,
   funciona a trentaqueté.

Recorde que, en certa ocasió, em va comentar Valls que l’expressió anar a trentaqueté s’havia originat a començaments del segle XX quan els automòbils podien córrer, com a màxim, a trenta quilòmetres per hora. Anar a trentaqueté significa, em deia, anar a trenta quilòmetres per hora que té el cotxe, que són tots els que té, perquè més ja no en té.

Eugeni S. Reig, Les nostres paraules (València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2008), pàg. 26